Pallars Jussà

El Pallars Jussà es troba situada entre la Plana de Lleida, i els Pirineus, i es caracteritza  pels grans contrastos que s’hi poden trobar, des de paisatges mediterranis, fins a paisatges d’alta muntanya.

Aquests paisatges han conservat petjades del seu passat des de fa milions d’anys, fins a l’actualitat: Podreu observar-hi el llegat de la presència dels dinosaures, els rituals funeraris a través dels sepulcres megalítics, l’arribada dels romans i la seva expansió, el patrimoni monumental de castells, esglésies  romàniques o viles closes que es van anar creant a l’Edat Mitjana, quan el Pallars Jussà va esdevenir un territori de frontera. Però el Pallars Jussà també es tradició i memòria, on encara avui en dia es celebren tradicions ancestrals com les baixades de Falles, la baixada dels Raiers a la Noguera Pallaresa o s’organitzen les fires de bestiar que tant important foren en el passat. La Gastronomia és una altra mostra d’aquesta tradició, amb uns productes que han conservar el millor del passat, i que s’han innovat per tal d’adaptar-se als nous temps.

Paisatges on les pedres ens parlen, i on l’aigua és una de les protagonistes, acompanyant-nos per gran part de la comarca i donant-nos unes postals excel·lents amb els embassaments, llacs i rius de la comarca. Aquesta generositat en l’aigua, va transformar la comarca, i avui en dia podem observar tot el patrimoni hidroelèctric que es va derivar de tot aquest aprofitament dels recursos hídrics.

Un territori no solament per contemplar-lo, sinó per experimentar-lo i gaudir-lo tot realitzant una gran varietat d’activitats en qualsevol tipus de transport, per terra, aigua i aire!

Us convidem a que gaudiu amb nosaltres de tot aquest territori tant autèntic i viu que és la nostra comarca.

Font: Consell Comarcal Pallars Jussà.

Després d’estar dominat per romans, visigots i musulmans, l’actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l’any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del comtat de Pallars.

El 872, després de l’assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passà a mans de Ramon II, que fundà la Casa de Pallars, i acabà de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa. Féu així del Pallars un comtat independent.

L’any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que quedà en mans de Guillem II. A la mort d’aquest últim, s’encetà una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acabà el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.

Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d’un comte (no sempre en possessió) i, per tant, els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.

Aspecte que presentaven a nivell municipal el Pallars i la Ribagorça entre 1842 i 1965

Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadisdel 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Jussà: en un primer moment, es va crear un munt d’ajuntaments (96, al Pallars Jussà, més 20 de l’Alta Ribagorça), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el1845, es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que, en aquell moment, veí volia dir ‘cap de casa’). Aquesta llei s’aplicà el febrer del 1847, i dels 116 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 32 (més 3 que en aquell moment pertanyien a l’Alta Ribagorça).

Entre 1969 i 1973, es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna de l’Alta Ribagorça. De 32 ajuntaments, es passà als 14 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).

Aquesta reducció ve donada per la suma de dos factors: per un cantó, la simplificació administrativa que s’ha anat aplicant a mesura que avançava el temps, però per l’altre, el més determinant: el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.

Font: Wikipedia Pallars Jussà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *